martes, 13 de diciembre de 2011
PODCAST METALLICA
| name,loc_type,street,city,state,zip,country,lat,lng,comment_options,comment,marker_loc_type | |||||||||
| banys àrabs,1,,girona,,,ES,41.9880694085184,2.82562136650085,1,"El setge de 1285 causà considerables | |||||||||
| destrosses a l'edifici. El 1294, Jaume II el | |||||||||
| cedí a Ramon de Tolrà, a canvi que el | |||||||||
| restaurés. L'establiment funcionà com a banys | |||||||||
| fins que es va clausurar al segle XV. | |||||||||
| A partir d'aleshores, passà a mans privades | |||||||||
| que el destinaren a altres usos. El 1617 s'hi | |||||||||
| establí un convent de caputxines que el feien | |||||||||
| servir de rebost, cuina i bugaderia. És | |||||||||
| durant el segle XIX que es popularitzà el | |||||||||
| terme Banys àrabs per referir-se a l'edifici. | |||||||||
| El 1929, els banys van passar a titularitat | |||||||||
| pública i es van rehabilitar. | |||||||||
| !http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5f/Spain.Girona.Banys.Arabs.01.JPG!80!120! | |||||||||
| ,1 la catedral,1,,girona,,,ES,41.9873357435107,2.82570719718933,1,L'església cristiana catòlica de Santa Maria | |||||||||
| de Girona és la seu catedralícia del Bisbat | |||||||||
| de Girona i el major temple cristià del | |||||||||
| bisbat i de la província homònima. Els bisbes | |||||||||
| de la diòcesi de Girona són documentats | |||||||||
| genèricament l'any 516. Segons alguns | |||||||||
| documents del segle VII el seu culte era | |||||||||
| equiparable a les diòcesis de Toledo i | |||||||||
| Sevilla. Durant l'ocupació musulmana entre | |||||||||
| els anys 715 i 785 va ser transformada en | |||||||||
| mesquita. La seva major particularitat és | |||||||||
| que té la nau gòtica més ampla del món, | |||||||||
| de 22,98 metres, que és alhora la nau més | |||||||||
| ampla de qualsevol estil llevat de la de | |||||||||
| basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa | |||||||||
| vint-i-cinc metres. Situada estratègicament | |||||||||
| al nucli central de la ciutat antiga, | |||||||||
| conegut com la Força Vella, coincideix amb | |||||||||
| el traçat urbà de Gerunda, assentament d'època | |||||||||
| romana del qual encara en romanen mostres de | |||||||||
| muralla a l'actual plaça de la catedral. | |||||||||
| !http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/01/Catedral_de_Girona.jpg!80!120!",1 | |||||||||
| sant felix,1,,girona,,,ES,41.9881491542054,2.82462358474731,1,"Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica | |||||||||
| col·legiata de Girona, originària dels | |||||||||
| primers temps del cristianisme. Acull els | |||||||||
| oficis de la Parròquia Major de Sant Feliu | |||||||||
| del Bisbat de Girona, dita així perquè aquest | |||||||||
| era el temple principal de Girona abans de la | |||||||||
| construcció de la catedral. | |||||||||
| La seva construcció, en honor del màrtir | |||||||||
| sant Feliu, es va allargar des del segle XII | |||||||||
| fins al XVII i conserva bona part de l'edifici | |||||||||
| romànic, completat més tard amb les naus i | |||||||||
| les cobertes gòtiques i la façana barroca. | |||||||||
| L'atractiu principal està constituït per | |||||||||
| vuit extraordinaris sarcòfags romans i | |||||||||
| paleocristians dels segles III i IV, trobats | |||||||||
| en construir-se l'església, juntament amb el | |||||||||
| sepulcre gòtic de Sant Narcís. | |||||||||
| !http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3d/Sant_Feliu_i_la_Devesa_des_del_campanar_de_la_catedral_de_Girona.jpg!80!120!",1 | |||||||||
domingo, 11 de diciembre de 2011
sábado, 10 de diciembre de 2011
domingo, 13 de noviembre de 2011
domingo, 30 de octubre de 2011
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)